Mariló Àlvarez Sanchis (València, 1987) és una de les veus més fresques i actuals de la literatura de ciència-ficció escrita en valencià. A més, el fet de ser dona en un gènere narratiu ocupat principalment per homes, fa molt més important que les seues obres es publiquen i, a més, enganxen a un públic tan variat. 

Sobretot des de la publicació del Frankenstein de Mary Shelley, les dones han donat a conéixer els seus relats de ciència-ficció i han atrapat milers de lectors; no podem oblidar Ursula K. Leguin o Margaret Atwood, tan de moda per l’adaptació a la televisió d’El conte de la serventa. A la Comunitat Valenciana hi destaquen noms tan importants com els de Pilar Pedraza, Elia Barceló o Laura Gallego. Mariló Àlvarez, a més, assumeix el repte de fer-ho també en la nostra llengua.

Amb Edelvives, Mariló Àlvarez ha publicat Relats d’un futur imperfecte, un recull de relats que no deixen ningú indiferent, i molt menys en el panorama actual que estem vivim de confinament i incertesa respecte dels canvis que es produiran en la nostra societat. Si us agraden els relats ben narrats sobre futurs distòpics, anoteu aquest títol per a regalar-vos-el una vegada acabe la quarantena. Si ets docent, aprofita la plataforma en obert Ta-tum per a donar-lo a conéixer als teus alumnes dels darrers cursos de l’ESO o Batxillerat i així poder generar un debat al voltant de la ciència-ficció i la distopia en la situació de confinament actual.

A més dels Relats d’un futur imperfecte, ja tenim a la venda una altra novetat d’enguany, La ciutat aèria, un crossover que agradarà a tots els fans de la ciència-ficció. En aquest cas, es tracta d’una novel·la del conegut escriptor valencià Jordi Colonques (Vila-real, 1976), situada en una ciutat altament contaminada, que podria ser ben bé la nostra, enmig d’un panorama dessolador en què el control de l’exèrcit ha minvat considerablement els drets de les persones, sobretot de les més desfavorides, com ara els migrants. En aquesta situació devastadora, els joves lluiten per sobreviure i s’ajuden els uns als altres per a aconseguir-ho. Confinats sota terra o als terrats, ens transmeten certa esperança enmig d’un ambient opressiu. I, de fons, la música sanadora de Bach.

Un títol que, a més, enceta una novetat important en la col·lecció Albades: l’interior del llibre conté il·lustracions que donen suport a la trama i fan que els personatges cobren vida als ulls del lector. Vero Navarro, qui compta amb una àmplia experiència en el sector editorial en la il·lustració de llibres per a joves i adults, ha aconseguit crear l’atmosfera perfecta de La ciutat aèria amb els seus traços impecables, d’una bellesa espectacular, que ens deixen fins i tot sentir els batecs dels personatges. 

Apunteu-vos aquest títol per quan tornem als carrers: enmig del panorama distòpic que ens ha tocat viure, val la pena apropar-nos als nostres autors i autores que tan bé han sabut reflectir el gènere de la ciència-ficció en els seus escrits.

I no oblideu que, moltes vegades, la realitat supera la ficció!