En aquest número de debut de «Croqueta Hui» volem compartir el que ens conta Manuela sobre el projecte, ara que ja porta un trimestre posant-lo en pràctica amb el seu grup de xiquets i xiquetes de 3 anys.

Manuela, explica’ns, què et vaanimar a adoptar Croqueta ala teua aula?
Ho vaig tenir clar des del primer moment. En el projecte s’integren lacreativitat, la música, l’art i els sentits —entre d’altres— amb els continguts curriculars d’aquesta etapa educativa. Últimament, crec que s’ha perdut l’essència. Educació Infantil s’ha convertit en una «preprimària» que carrega xiquets i xiquetes de continguts per als quals no estan preparats, i deixa de banda les bases principals del’aprenentatge: el moviment, el joc, la música, la manipulació, l’escolta… En Croqueta es pensa en els mestres i es facilita el nostre treball amb material, guies… Però sobre tot Croqueta pensa en els xiquets. Això és el que em va animar a triar-lo.

Vas tenir dubtes?
Naturalment que en vaig tenir. «El moviment es demostra caminant» i, realment, no arribes a conéixer bé el projecte fins que no el dus a terme amb els veritables protagonistes. Dubtava sobre si els xiquets entendrien el procés de gamificació o com podria integrar-lo dins de la temporalització anual. També em sorgien dubtes sobre la part digital, del material d’aula i de l’alumne. Fins que no el veus realment no et fas una idea. Després, fins al detall més mínim es converteix en una sorpresa.


Com els vas resoldre?
En la guia del docent està tot detallatal mil·límetre. D’una banda, la teoria i, d’una altra, la pràctica amb idees, exemples, aportacions i activitats molt dinàmiques i originals. La part digital em va quedar clara amb un seminari gratuït que Edelvives va oferir en línia. És molt intuïtiu i més fàcil del que sembla quan t’hi poses en marxa.


Hi ha alguna cosa que t’haja resultat difícil?
No. Sembla que el terme «neurociència» fa molta por perquè es desconeix, però realment és tot el que ja sabem, és molt de sentit comú. Tots aprenem millor si estem motivats, si l’emoció i el factor sorpresa estan presents, si l’aprenentatge és global… Això ho sabem tots els mestres. On a vegades trobem dificultat és en elfet de portar-lo a la pràctica, i aquest treball ja l’ha fet Croqueta per nosaltres. Per tant, només falta donar-li el nostre toc personal, el nostre ingredient especial, això que ens fa únics com a mestres i com a persones.

Què t’ha agradat en començar atreballar-lo ?
Tot, he, he. Em sembla genial la manera d’integrar els xiquets en una aventura,com si foren els protagonistes d’un conte, on hi ha un inici amb una activitat potent, un desenvolupament complet en continguts i un final. D’altra banda, trobe molt adequada la integració de les emocions en el projecte, a través de contes i de les mascotes, jaque amb aquestes, precisament, el que es crea és un llaç afectiu. M’encantaque els xiquets i les xiquetes sàpien que les situacions no es poden resoldre solament d’una manera, sinó que poden fer-ho des d’un punt de vista interi intrapersonal. Això és ensenyar per ala vida.

Ha dinamitzat la teua aula?
Per descomptat. Les activitats d’inici són una projecció de sorpresa i motivació que es va reactivant contínuament al llarg de la unitat. El diari de creativitat i el material que ofereix aconsegueixen despertar en els xiquets moltes ganes d’experimentar, de tocar, de sentir… Les audicions i les cançons són increïbles, enganxoses i tenen en compte els diferents estils musicals.

«Els xiquets estan motivadíssims, entregats i feliços»

Com veus els xiquets?
Estan motivadíssims, entregats i feliços. S’estan tornant més observadors, són capaços de fer xicotetes deduccions… Quan arriba l’hora de traureles llanternes de llum ultravioleta, la lupa o qualsevol material del diari de creativitat es tornen bojos d’alegria.

Com veus la quantitat de fitxes ?
M’agrada la quantitat de làmines quecal fer. A vegades, m’he sentit malament com a docent per «estar obligada» a acabar els llibres i no gaudir del meu treball ni deixar que els xiquets gaudisquen. No és fer fitxes perfer-les. Ací hi ha un assoliment final que s’aconsegueix gràcies al treball de tots, de manera cooperativa i sumant segons les fortaleses de cada xiquet o xiqueta, respectant la individualitat. Tots els mestres sabem que al final no treballem només el globalitzat, sinó que el complementem amb altres continguts extra de lectoescriptura, grafomotricitat, lògica matemàtica… Si hi ha més quantitat de làmines no dona temps a treballar altres aspectes bàsics o a aprofundir en els ja existents.

«En Croqueta hi ha un assoliment final que s’aconsegueix gràcies al treball cooperatiu i sumant les fortaleses de cada xiquet o xiqueta, respectant la individualitat».

Com treballes la numeració i lagrafomotricitat?
Tal com es pot comprovar en les propostes metodològiques de la guia, el que faig a l’aula és treballar sempre des d’una perspectiva triple: vivencial, manipulativa i, finalment, representativa. Considere que només així l’aprenentatge segueix el seu curs naturali és efectiu. El que no podem fer és donar als xiquets el paper abans que hagen sentito manipulat perquè estaríem deixant arrere el més important: l’aprenentatge a partir del propi cos. A més a més, treballe molt les làmines de grafo i numeració del material d’aula que cada xiquet pot resoldre amb retolador de pissarra blanca i esborrar tantes vegades com vulga. També trobe molt interessant la possibilitat de projectar les làmines en la PDI i fer el treball en format digital. Als xiquets els sembla molt més divertit, ja sabem que són natius digitals.

«Croqueta em va il•lusionar des de l’inici».

Què fas si veus que algun xiquet oxiqueta necessita reforçar algunacosa o vols ampliar?
Tant per a reforç com per a ampliació del treball, utilitze la part digital que ofereix Croqueta. També propose activitats complementàries darrere de les làmines de la unitat de d’aprenentatge que estan en blanc, i adapte així l’activitat a les necessitats de cada alumne.

Algun consell per als teus companys que pròximament vulguen treballar amb Croqueta?
Aconselle llegir molt bé la guia. Hi vetot molt ben explicat i amb abundants activitats i exemples. Moltes vegades es planteja el problema de les famílies que creuen que els xiquets i les xiquetes no treballen perquè no veuen un nombre de fitxes que ells consideren «suficient». Personalment, a més d’explicar-los molt bé en reunions com és la dinàmica de treball en Educació Infantil, compartisc amb ells fotos del treball a classe que tenim en aplicacions, blogi web del col·le o làmines en format digital que envie a través del portafolis de CroquetApp. Però sobretot, que vagen predisposats a gaudir i a fer gaudir els xiquets i les xiquetes, que es llancen a l’aventura. Jo n’estic gaudint igual que ells. He tornat a ser xiqueta una altra vegada.